Razz i poemilla :)

Avui pintaré i acabaré el meu avantprojecte d'una vegada (que encara amb la calma em passarà el termini per enviar-lo i que em donin el super APTE que espero... I llavors a treballar per tenir-lo clavadet a final de curs). :) I sí, suposo que trobaré alguna estoneta per escriure, que la nit d'ahir va ser "profitosa", tinc material, jejejjej. Les vides dels del meu entorn són una font inesgotable d'experiències que, fins i tot, acabo experimentant jo! Ja ho provo ja, però aquesta colla em supera de lluny en el tema d'experiències surrealistes... ;)
Nit de Razz amb gent de veterinaria, amb floggers, coneixent altra gent (actors que havíem vist al teatre, jeje, però que no recordo com es diuen...), i a la diva (o al divo, depen de com es miri) de la nit: La Prohibida. Quin personatge!!!! Però va ser curiós.. (noche de petardeo absolut.. qüestionable però cert! I jo fent fotos al person que em passa música d'aquesta "dona" i a ella, i repetint, perquè la Prohibida no s'agradava...)
Jeje, però com que "estic de bones" un trosset d'un dels poemes que faig ara per acabar:
(...)
No juegues a pensar que eres feliz
cuando solo vives de tus sueños.
Nadie que se quiera un poquito
tiene que perder la cabeza con irrealidades.

Una sonrisa no indica nada.
Una caricia puede ser un simple roce casual.
Unos ojos que brillan al mirar
sí pueden indicar que algo sucede:
seguro que alguna mota de polvo
esta a punto de hacerles llorar.

Sembla molt dràstic, però en el fons és optimista...
Obrir els ulls sempre és bò i més si és quan toca, jejjejje. Tot i que poder obrir els ulls cada matí és una de les coses més maques que ens passa i diria que de les menys valorades.
Apa, per ara ja n'hi ha prou, me'n vaig a dinar! xD