el senyor amb barba i americana

Avui és dilluns, un dilluns moolt fred en què aniré a St.Pau a veure al meu tiet, que avui l'operen... Tot i que sé que aquesta informació no li arribarà, avui el meu text és per ell, per a aquella persona que de petita em feia riure i evitava que em barallés massa amb el "plasta" del meu cosí, jeje.
El meu tiet és un senyor amb barba i americana, sempre que penso en ell el veig igual!! I també veig els seus ullets blaus, vius i inquiets, que ho intenten mirar tot sense que es noti. Com s'arriba a assemblar a la iaia...
Ostres, i què poc que ens veiem!!! Suposo que hi ha families que es troben sovint, sopen, dinen o se'n van de festa, jejejje, però en el meu cas, la majoria del contacte que mantinc amb ells és via telèfon i això que vivim a mitja hora de cotxe! Però aquestes coses passen, no saps ben bé perquè, però el contacte es perd i sobretot te n'adones quan algú està més fotut del compte...
Això sí, quan ens veiem hi ha una mena de vincle amb aquest senyor que se'ns va fent gran (com tots)..., hi ha una relació especial amb el meu barbut preferit ;)
Amb ell he parlat de música, de vacances, de la uni, del xicot que no tinc, de què és això de fer-se gran, de ma mare (que és la seva germana), dels avis (que ja no hi són), ..., de mi. Però el que més em sorprèn és que aquest senyor de traje sense corbata (últimament ja no en porta), sempre respon un "estic bé, vaig fent" a qualsevol pregunta que se li faci. Sempre està bé per parlar amb la seva germana o amb mi, sempre està bé i encara que no pugui "gaire", sempre somriu.

Res, que per a tots els tiets i persones del món mundial que ho poden passar una mica malament: ànims!!
I sobretot, no perdeu el somriure, que les coses amb bon humor passen millor :)