guitarra

Avui venia pensant en el món de la guitarra (instrument magnífic que no sé tocar). He recordat la nit a ca l'artista amb el Pau i l'Al tocant la guitarra i jo amb els bongos (je je), el dilluns de tornada de la feina en què al tren em vaig trobar amb un amic músic (con la guitarra a cuestas) que em va dir que vol llegir el que escric :) Criatura, quina bona fe!! I també l'he recordat a "ell". Aquell individu que va aparèixer a la meva vida com per casualitat i que me va deixar entreveure que quan ets en un país que no és el teu, els problemes poden venir d'on menys te'ls esperes. Aquest home un bon dia va marxar i nunca más se supo... (m'encantaria saber on pares company...)
Parlem-ne, en aquell moment estava plena de mals de cap relacionats amb un individu de procedència dubtosa :p i aquest amable desconegut d'ulls negres va compartir amb mi unes tardes de cafè amb llet (o te amb menta, jeje) plenes de converses en què ens vam carregar la monarquia del Marroc, vam parlar de filosofia i vam filosofar :)
També hi va haver una passejada fins al restaurant en què m'havia de trobar amb uns amics que feien anys, i va ser una estona que va passar volant tot i que els dos caminavem poc a poc, molt poc a poc, perquè arribar a la porta del restaurant volia dir que ell marxaria i que jo havia de trobar-me amb la meva gent. I aquest home un bon dia va marxar i nunca más se supo... (m'encantaria saber on pares company...). Però el que més recordo, i de fet el que m'ha fet pensar en ell aquests dies, pot ser és el més insignificant. Una nit d'un dia qualsevol en què jo estava al sofà fent panxing (sí, fer el gos de tant en tant és bò) i em va sonar el telèfon. Era ell, i em va dir que li havia encantat la trobada casual (el dia del sopar d'aniversari dels meus amics), i bla, bla, bla, coses maques que em van encantar la veritat, però no les recordo del tot... El que sí que recordaré per molts anys que passin no serà el que ens vam dir (mala memòria), sinó el que ell va fer, em va dir: "escolta" i es va posar a tocar la guitarra per mi, per telèfon (que amb una veu llunyana m'havia dit que deixava allà al costat perquè volia que escoltés una cosa). Van ser gairebé tres minuts de música que havia fet ell i que em va fer frepar com mai. Va ser el meu primer concert per telèfon, el meu concert privat. Després de tocar va tornar a parlar-me i només em va dir: "descansa i somia molt, bona nit". I amb un "descansa i fins aviat" me'n vaig despedir jo.
Un adéu dolç per una persona increïble que només he tornat a veure una vegada, en una trobada casual, ell tenia pressa i jo també. I d'això ja en fa ben bé un any, però puc assegurar que a aquest bereber el recordaré sempre.


I com no, la cançó per avui és del Jorge Drexler: Guitarra y vos ("una canción que dice que uno sólo conserva lo que no amarra").





"Apunta a la luna, y si fallas, al menos estarás entre las estrellas"

No sé de qui és la cita, però avui me la faig meva. Ell em va ensenyar que això de voler és poder costa molt, però que si no ho proves segur que et quedes sense.
;)


Petonets des de la lluna