Escriptura creativa, soparet i la Jurado

Ahir, dia raro, mooolt raro...

Un día de prehivern d'aquells que fa un temps ni m'hauria adonat que passava de llarg, però ahir no. Em vaig aixecar amb el cap poc clar (no estic malalta ni molt menys), tenia mil idees que m'anaven i em venien per la closca, moltes coses passant com estels fugaços pel meu davant. Una amiga no fa gaire em va dir que estic "així" perquè em passen moltes coses, potser massa, però bé.
Últimament intento sobreviure equilibrant l'èxtasi amb el fracàs, la por, l'alegria (de trobar somriures), la tristesa (de no entendre què dius), la ràbia, la ironia (d'aquells que m'estimen), el sarcasme (meu, teu...), ... Intento sobreviure i no caure en bogeries imbècils de creador frustrat per no acabar tallant-me una orella com va fer aquell... ;)
No, seriosament, des de fa un temps estic experimentant emocions que no havia viscut fins al moment i per això de vegades costa molt aconseguir controlar-ne la intensitat (del que es viu, del que es diu i de com es reacciona). El que diria que tampoc tinc massa "controlat" són totes les tonteries que puc arribar a escriure en forma de poema (més o menys llarg, més o menys ben fet, més o menys semblant a algo que pugui passar per poema...), si més no, després de tres o quatre dies d'intents frustrats, he tornat a escriure alguna cosa decent.
Per fi ha acabat novembre, és un mes que no m'agrada. No sé si això té cap mena d'importancia, però amb la conya estem a dos de desembre i tinc ja tinc un parell de textos acceptables... I què carai, diria que també tinc millor els ànims (o això sembla). Sí, ja sé que desembre implica Nadal, consumisme, pares noels borratxos, pelis cutres i tot plegat, però després d'un mes qüestionable, n'ha de venir un de bò. Segur.

Millor que no marxi tant del tema, jo estava amb el meu ahir. Que entre estones d'escriure i estones de dormir (la siesta és un dels millors invents de la història!!!!!!), vaig acabar la nit a Barcelona: de cenita! Sips, estic tornant als bells costums de compartir nits de dijous - o de quan sigui - amb bona gent (sí, ho he escrit amb B, perquè és bonic, ohhh!). Ahir, sopar de bocata amb els companys de la ràdio perquè l'Albert (el meu món és plè de personetes amb aquest nom...) acabava l'etapa a Ràdio Barcelona... ara que ens començavem a conèixer, jops... però ens continuarem veient per la uni!! Això sí, després el gran descobriment...

...


...


EL KARAOKE!!!

Evidentment, no vaig cantar (hi ha coses que encara em fan massa vergonya), però vaig ser-hi (i la temptació de pujar a l'escenari cutre d'aquell antro també, jejejej). Vaig descobrir gent amb unes veus impressionants, d'altres amb molt bona voluntat ;) i també a dos guiris borratxos que cantaven cançons de l'Elvis com ningú!! (Sí, ben mamats que anaven, però quina veu!!!!). Ah, només entrar un company va tot decidit, tria cançó i per sorpresa meva comença amb Rocío Jurado, cançó: "Ese hombre". Diós, no em vaig poder aguantar i vaig trucat al visionari que me la va descobrir amb l'excusa que Fangoria en te una versió...
Total, que tot i no voler anar-hi (perquè m'havia d'aixecar aviat, bla, bla, bla...) he acabat arribant a les tres a casa! I evidentment, el despertador a les set ha tornat a sonar...

... life is hard, però per moments com aquest val la pena aguantar ;)