Hay veces que un grupo de "piii" pueden joder una noche genial...
La cosa pintaba bien, buen teatro, mejor compañía...No sé porqué escribo en castellano, debe ser el efecto ART (¡acento argentino comprensible!jeje), així que tornem al que em toca.
Ahir era "una noche especial" i ja ho va ser ja! Va ser una nit ràpida, jeje, una nit de silèncis i mirades, una nit de comentaris fets per tres tios dalt d'un escenari que em (ens?)reflectien massa; una nit d'esquivar als "electromacarrillas" que es van colar al Razz. Una nit.
Així que entre comentaris aliens que es movien entre llibres de Sartre (?) i olivetes, allí estavem els dos. Dos amics amb pseudoproblemes derivats de l'evolució més o menys lògica de la pròpia relació. Dos amb algo perquè lluitar, com diu la cançó "això es pot salvar", jejejjeje. Però anem a la clau del dilema: com diuen a l'obra (o si més no, jo em vaig quedar amb això), les veritats sobre les parelles no compten (o no han de comptar!I és que si es diuen poden acabar amb una batalla airada en què rep el menys implicat. A mi això de colocar bistecs o pèsols a l'ull de ningú per fer marxar blaus, com a que no m'acaba de convèncer. Tant és.). El que sí que és evident és que un amic te poc a dir sobre les històries de l'altre, que per això són de l'altre! - un recolzament mínim és el que fa falta o un consell d'aquells d'última hora per evitar viure un enfonsament com el del Titanic!!!-; perquè el que importa és l'amic de debò, aquell per qui s'hi ha de ser, aquell per qui pots fins i tot plorar, aquell, només aquell; perquè és MASSA FÀCIL PODER PERDRE ALGÚ A QUI T'ESTIMES TANT i que per una tonteria com poden ser "certs sentiments" (que venen, van i se'n van...potser no és el millor. "Eso del querer" fa dir coses, fa viure coses, però que tenen una durada incerta! - I amb tu no vull durada, no vull un fins demà o un fins d'aquí tres dies. No.-
Què carai, em veig en condicions de dir una cosa: t'estimo massa com per compartir moments en què sé que no hi he de ser, com per no ser-hi si no hi podré ser bé. No vull fotret, ni acabar-me fent més mal del compte, per això, hi ha coses a assimilar (amb xocolata o sense), que no puc mastegar d'avui per demà... Però diguem que estic pel segon plat, deixa'm les postres i llavors ja ho podré païr tot!
Però d'això ja n'hem parlat, massa o massa poc, no ho sé, o potser no com toca (o tocaria),- jeje, deixo els condicionals, d'acord-. El que vull dir és que a veure si hi ha més nits amb menys cansament i menys gent estranya al nostre voltant que si més no, ara parlo per mi, em puguin permetre gaudir de la teva presència.
Em queden massa coses per viure, veure i patir amb tu com perquè alguna nit o moment "complicat" em puguin fer repensar el que em passa pel cap.
Jo que sé, potser fa falta viure una bona nit de música (concert de divendres que ve?) o perdre'ns de debò en això de composar coses, jeje, però si m'aguantes, "puedo prometer y prometo" ;) moments bons, dolents, oportunitats perquè m'engegis (creativitat carinyet, creativitat!!), viatges?, cine, peticions d'ajuda per treurem pesats del damunt...! i mil històries més!!!Temptador??
Per avui ja prou d'escriure! Suposo que em feia falta deixar per escrit allò que més o menys he dit parlant, per allò que les paraules se les emporta el vent...
Però ara que ja he dit les quatre coses del dia, em toca triar una cançoneta. Cal posar-li música. a cançó es diu "la noche inventada", i és de Family. I la frase (el trosset d'estrofa):
(...)déjame hacerte una foto con las nubes detrás,
quiero tener algo tuyo si un día te vas,
dibújame una noche llena de cohetes naranjas (...)
Cert és que ningú ha d'anar enlloc, però per si de cas...
Una foto nova, una cançó, una mirada, una experiència...
Que avui sigui un bon dissabte, de sopars, de Razz, d'Apolo o de nit traient el cap per la finestra per veure alguna estrella agosarada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario