dame tiempo, dame ganas y amaneceré...

Ahir vaig anar amb la Marieta al 52, un programa de Localia (on m'aguanten com a becaria des de juliol, jejejejejje). Total, que hi vam anar perquè hi anava la Rosana de convidada, sí, i també per veure'ls en acció, que tant temps a la casa i fent documents del programa i encara no els havia vist :p
Però un dels motius principals per anar-hi va ser que ens hem quedat sense entrades per veure-la en concert...!! Jo no és que en sigui una fan afèrrima, però m'agrada aquesta dona i algunes de les seves lletres fan posar la "gallina de piel" com deia aquell. En serio, val la pena donar-li una oportunitat. Potser serà que sóc massa sentimentaloide, però més d'una vegada sentint-la en "la soledad de mi habitación" (quan no hi ha ningú davant i aquestes coses) m'ha fet caure la llagrimeta!! Sí, sap tocar la fibra i també fer gràcia en certs moments :)
El darrer disc no l'he sentit, però xafardejant he trobat una cançó que m'ha fet gràcia, si més no té un títol xulo: "Sé feliz... es gratis". M'ha fet somriure.
Però com que no sé com sona (ni si m'agradarà quan la senti...), poso un trosset d'una cançó magnífica, d'aquelles ideals per moments "nyonyos" o per aquelles estones en què el cap s'omple de records... Es diu "En la otra orilla"

Antes de seguir con esta historia

De todo lo mejor lo guardo en la memoria

Antes de seguir y castigarnos

Prefiero el corazón de pie que arrodillado

Ah, al títol del post hi ha un vers d'una altra cançó d'aquesta dona, és diu "Lloré" i sí, també m'agrada :)