Houston, tenemos un poema (o una vida en forma de canción)

¡Houston tengo miedo, quiero bajarme de aquí!

Ahir vaig tocar de peus a terra més que mai.
Em vaig oferir com un regal perquè les coses que canvien han d’anar cap a millor, no ens podíem quedar amb un mal sabor de boca, no? Així que vaig aparèixer amb ganes de canviar les coses i diria que més o menys me’n vaig sortir (es va intentar).
La nit va ser d’aquelles que acabaran caient “al olvido”, si més no per mi, doncs no va suposar gaire més que quatre somriures còmodes, molt de cotxe i poques promeses acomplertes. La nit va ser bona perquè tu hi eres (independentment de la resta que jo pugui dur d’escorta salva soledats), però sort de l’amic comodí que duia al cantó perquè sinó la tornada amb cotxe hauria estat crítica o l’espera a l’avantsala de l’acció, encara més. Ah, una nit de necessitat alcohòlica i fumeta que tinc... tampoc la vaig poder fer efectiva!! Vaig acabar conduint... i a més, tampoc vaig escollir l’hora de marxar...(cosa que se m’havia promès, però això diria que ho teníem tots força clar ja d’entrada) :(
Hi ha milers d’altres coses a dir, a comentar, com ara la conversa prèvia a l’inici del viatge, jeje. Potser sí que ens fa falta distància, temps, o potser (com em vas dir), el que em fa falta és un bon polvo... no ho sé pas, el que sí que sé que no em fa falta és viure trucades a telèfons sense cobertura per intentar trobar-te (que ja et vaig perdre una vegada entre la multitud ;) i ho vam passar molt malament...), o desaparicions sobtades per atacs de ballaruca aliena; o què carai, no vull veure com reps perquè els meus coneguts siguin massa “simpàtics” quan s’ho proposen (ja sé que no t’afecta home insensible, però diguem que m’afecta a mi)...
Total, que com et vaig dir al cotxe anant a la recerca del passatger número tres, o com vaig dir-te al brindis del principi de la nit al Razz: brindo per les nits, les tardes o els esmorzars que vindran (i ara afegeixo un brindis “virtual” per tu). Ja sé que hem dit més d’una vegada allò de qui convé menys a qui, jeje, però saps què passa? Tu ho vas dir, a això nostre li falten els papers, però hi ha massa “contractes” engegats per enviar-ho a rodar...! Hi ha un cap de setmana (mira l’agenda i posem data!!), en què em regalaràs la teva presència (tranquil, que et tornaré sencer!). Em deus una cançó (segur que no vols que sigui només musical?? Les meves lletres ja saps per on van, i si canvio d’estil potser t’emprenyes, je je.). També hi ha un intent de fer alguna peça “artística” en comú, que ens hauríem de plantejar, no? Ah, i una altra cosa, jejejejjejej, carinyet, buida l’agenda que em deus un viatge a Madrid ;)
Ara de debò, jo no sóc ningú per jutjar-te ni per opinar d’amb qui et mous, intentaré ser-hi en la mesura del possible, però si es torna a parlar de coca al cotxe m’emprenyaré de debò, independentment que em paris. ((Ei, tens una capacitat sorprenent per parar comentaris meus, jeje, m’agrada.!!!)) xD
El que sí que sóc és algú per decidir si vull o no la teva companyia (sempre que hi estiguis d’acord), i em penso que ja saps el que he triat. Això sí, potser tens raó i la darrera nit va ser la d’ahir, potser no... (jo diria que divendres que ve hi haurà un altre intent en condicions diferents...). Ara bé, si no hi ha nits, hi haurà matins, sortides de sol, vespres de teatre o matinades sota pins per terres valencianes en lluita constant contra aranyes assassines (next july??)!!!!
Seriosament, viu-lo i quan necessitis parlar (sé que tots som molt forts, i que això de parlar no és necessari, però per si de cas, aquí estic...); nits de cinema a la caixa (comencem quan vulguis); una taxista amateur; un somriure o aguantar neures alienes; recordat de mi... que encara que sigui una “estrellita de nada”, de tant en tant, em fa falta veure el sol.