Avui toca dir quatre veritats (d'aquelles que no es diuen perquè tothom ja les sap...).

Només una coseta per les meves nenes companyes de batalles en això de la publi i les rrpp: això no seria el mateix si vosaltres no hi fossiu...! A més, qui aguantaria les meves neures??? Ja sé que si res no es torça (que no passarà) aquest any acabem (ueeeeeeeeee!!!!), però ostres, això implica que l'any que ve ens veurem poquet, poquet; perquè ens coneixem, sinó només fa falta pensar en què ens passa als estius... Nenes, que m'encanta poder regalar-vos samarretes, compartir dinars de fiambrera i evidentment, viatgets metro amunt - metro avall... i què dir, gràcies per viure els meus maldecaps :) que sense els vostres consells i aquelles xerrades d'abans d'entrar no hauria estat el mateix.

També una menció per a aquelles personetes que han aparegut en el meu món gràcies a això de fer anglès, jeje. He de dir que avui ja no són "companys de classe" d'aquells amb qui et portes molt bé, però de qui t'oblides al sortir. Sou aquelles que com qui no vol la cosa, i malgrat haver-nos conegut fa mooooolt, ara resulta que em veieu canviar, patir, suposo que em veieu ser jo (si més no de tant en tant, que això de ser un mateix costa massa...!); i sí, estoy en ello, intento fer cas al "don't worry be happy" (continuaré admirant els sols somrients al meu llibre o on sigui!!).

Un altre, abans compartia classe amb mi, ara més aviat comparteix viatgets en cotxe o vespres de teatre, jjeje. Suposo que si no fos per això d'haver passat per classe d'anglès hi haver estat de costat durant uns quants dimecres, avui per avui no podria considerar-te com ho faig. Evitaré qualificatius ;) jjejejjjejejjeje. Ah, diria que he trobat un qualificatiu no evitable, jeje, et faré el meu crític literari, doncs diria que has llegit bona part de la meva producció (encara que potser no tota la que voldries!).

Per altra banda, hi ha individus que hi han sigut sempre (hi ets tu nene). Amic de l'ànima que poses cançons massa adequades fins i tot sense saber-ho!! Sí, Dusminguet i Macaco for ever, jejejjeje. I va, una miqueta de Melendi, perquè des que me'n parles, no ho sé, em comença a caure simpàtic i tot aquest penjat!!

I n'hi ha d'altres que hi són més del que em penso, perquè de vegades em truquen, em busquen o em deixen escoltar-los (o explicar-me, jeje; dialogar). M'encanta que algú que amb prou feines sap qui sóc, em pugui conèixer fins uns nivells preocupants... i que em convidi a pastís de xocolata!! jejejjejeje, tot i que encara no hem trobat el moment. O que em digui que unes cookies van bé per això de fer passar la tonteria ;) Evidentment, gràcies per compartir pors amb mi i per intentar viure les meves. Ah, i també per descobrir-me musiqueta!!

Com no, una referència als meus cubanitos, sí, sí, el nom ja us ha quedat fixat! A veure si la cosa rutlla i podem fer algun projecte xulo de debò!! Gent, em feu sentir genial.

I clar, què dir d'aquells individus que tenen la santa paciència de continuar enviant-me un missatget per dir-me que ja està bé, que no em veuen el pèl!! Prometo que quedarem parella, que sóc una impresentable, però encara sóc conscient del que he de fer, jeje. Si més no intentar que al proper correfoc no se'ns incendïi la palestina!! ;)

Suposo que me'n deixo un munt, de persones que hi són (i que potser veig poc), de mags que em fan viure il·lusions, d'essers breus que passen, miren i se'n van; d'individus en general que m'ajuden a tenir una mica de vidilla, jejejejjejje. Jo què sé, anaboom (thanks), una abraçada també a aquella personeta que a un "ens veiem" em respon un "ens llegim", a la familia (política, jeje, o políticament incorrecte)... ara això m'ha sonat com l'anunci aquell de para él, para ella, para todos... jejejej

En fi, que fins la propera, fins demà, o fins a pròxims estius, o jo què sé.