miro als ulls del que no em veu
i em perdo per mons aliens al meu
per distrure'm,
per somiar,
per ser tant petita com la nena del cotxet que somriu,
que em somriu mentre llepa la piruleta vermella
miro al chico de la barra
y su camiseta de Sidonie,
y las luces del local,
y al amigo que me dice "vamos a bailar",
para celebrar que, senzillamente,
somos un poco felices
...un gran fin de semana
:)
4 comentarios:
me n'alegro, que el finde hagi anat bé. el meu també, déu n'hi do (s'escriu així, això?).
"miro als ulls del que no em veu
i em perdo per mons aliens"
de vegades només em queda somiar per consolarme ("somiar" amb tot el significat eteri de la paraula :S)
petonets
Todos deberíamos poder celebrar esos pequeños momentos, seguramente los haríamos más grandes :)
ta bueno lo que escribis me lei casi todo tu blog y la verdad que me gusto te felicito ta bueno suerte y segui escribiendo asi suerte...
la vida és aliena
i l'individu un habitant de pangea
nada no funciona, tqmqa
Publicar un comentario