Dir coses o no dir-les, de vegades la gent es pensa que parlar és només encadenar paraules. I jo diria que no...
Si parlo, no faig monòlegs, m'agrada escoltar i que m'escoltin, i actuar en conseqüència, si parlo vull diàleg!
Tu al gastar palabras me has quemado, has hablado sin más, sin escuchar mis respuestas, gastando palabras (las tuyas y las mias que has tirado).
Ella, al hablar, me incluye en sitaciones que ni vivo, pero que me obligan a replantearme mis obviedades... no vull que un tercer em capgiri el meu món, que per alguna cosa és meu!!!
Palabras, a menudo hablar implica porqués... que carajo quieres que haga si no me da la gana que me interrogues sobre algo que no te incumbe?! No, no estoy enfadada (sí sarcástica; no soy rencorosa, pero tengo buena memoria...) No quiero que me preguntes. ¿Verdad que cuando tu quires estoy allí sin decir nada, sólo escuchando? Pues a veces, niña, preguntas demasiado por aquello de facilitar la situación y produces el efecto contrario: me incomoda en exceso tu demanda de información!
Hablar, escribir, pintar sobre lo que le pasa a uno es bueno, ayuda (o no), pero puede ser genial siempre que uno quiera.
A veces el silencio es bueno.
11 comentarios:
... ;)
molt bé molt bé...per cert saps que jo vaig publicar un par de poemes a Catalunya...una publicació de la Universitat de Lleida, la antologia es diu ESTRENES no crec q es vendi però igual per internet es troba alguna cosa bé un dels dos poemes está en el meu blog ;) jejeje potser l'hagi ja vist crec, trobo q els temes que elegeixes son molt semblants als meus...a mes avui he escrit els dos sobre les paraules jejejejeje
jo crec que quan a un ens pregunten coses, i sobretot si algu insisteix en saber-les llavors es quan no volem explicarles...de totes maneres jo tb odio explicar coses que no vull, pero el que em fa mes rabia es quan em demanen explicacions de coses meves personals que no incumbeixen (es diu aixi?) a ningu mes i algu preten que jo li doni explicacions perque si. Ho odio tant..
T'entenc molt bé, a mi de tant en quant també em passa.
De fet ara que penso em passa molt sovint.
No et baixis del burro.
Una abraçada.
tens tanta raó!!! em fa ràbia que la gent t'insisteixi en coses que no vols explicar. cadascú ha de trobar el moment adient per explicar les seves coses, no? valoro molt la gent que només escolta (sense agobiar), i que ho fa quan ho necessites.
ah! i sobretot odio la gent que opina sense que li demanin l'opinió i que a més es fot on no li demanen... però ja ho deia aquell: "A palabras necias, oídos sordos"
ànims, cuca! hagi passat el que hagi passat, no facis mala sang... moltes vegades no val la pena
petonets!!
Què dir que no hagis dit ja...? Simplement un... o millor dos... què et sembla si ho deixem en tres?
No va de parlar i escoltar, va de comunicar-se i compartir, com tu molt bé dius.
Brilla com tu saps i imposa't, que això només són pedretes al camí.
Vaya! Y era hora de un nuevo post! A mi me ayuda mucho gritar o cantar muy fuerte, pero más que nada gritar, gritar, GRITAR...
Saber escuchar es genial, yo creo que pocos pueden hacerlo y no se enoje mi niña!!!
BESOTES, porque me da gusto volver a verte por aquí, ya nos tenías un poquitín abandondados.
Esteeel! t'he passat el MeMe, si entres al meu bloc, sabràs de què va :__)
MUAAAAAA
"Palabras, a menudo hablar implica por qués... "
Habrá que hacer una cruzada para que las palabras se liberen de los por qués...
Nada tan terrible como tener que andarlos explicando todo... sobre todo cuando no se desea.
Saludos desde Bogotá,
A veces sacar lo que uno lleva dentro es bueno también...
I anirem cambiant, que això del bilingüisme intrínsec aquest que portem a sobre és curiós...
Però si! A tot això! Qui més parla és qui menys explica!
:)
paraules, paraules, paraules. Potser una paraula és una doble intenció, jo m'estim més triar "es silenci".
Publicar un comentario