Oxígeno

Avui he descobert una revista nova i gratuïta, resulta que es diu Oxígeno, nom molt adient que m'ha arribat com una confirmació del que em va passar ahir.

Sí, ahir vaig agafar "oxígeno" al deixar anar una d'aquelles coses que si no les dius van creixent, creixent, fins que ja no les controles, i a mi ha estat a puntet de passar-me... i fullejant mentre baixava per Psg. de Gràcia he descobert que en un altre article deia una cosa prou intel·ligent: no sólo se vive de Yesterday. Evidentment, article pro Liverpool i Beatles (grup amb cançons que marquen moments, vides, xerrades...). El que volia dir és que amb el no només es viu de yesterday s'ha confirmat la meva realitat: ja està bé de viure de records - més que bons- i cal entendre, analitzar i actuar en consideració amb tot tipus de percepcions reals; és a dir, com m'han dit aquest matí al tren: les pel·lícules són pel·lícules, la realitat és una cosa radicalment diferent (gràcies).

Per això, des d'ara en endavant ja està bé de rallades i tonteries de postadolescent ingènua, cal afrontar les coses i com diu un profe meu: no s'han d'eludir els problemes! Així que com vaig fer ahir, encara que me cueste horrores, INTENTARÉ dir les coses clares abans que un problema es converteixi en un conflicte irresoluble.

Carinyet que si llegeixes això - cosa que em faria molt feliç perquè voldria dir que encara aguantes els meus textos ;) - vull que sàpigues que independentment de què t'hagi dit, no m'agradaria que et pensis que et lliuraràs tan fàcilment de mi per a futurs concertillos (que encara queda molt per al de mitjans de novembre!!)... però el que sí que et demano és una mica de paciència, perquè hi ha coses que no són fàcils del tot i més quan el que està en joc és una relació tan genial com la que m'has demostrat que es pot tenir amb una personeta com tu.

Don't worry, be happy!! (at least as much as you can!)