Intent de trobar perquès...

Repetició de paraules: bla, bla, bla.
De vegades no sé què més dir-te,
voldria poder callar
i que només amb una mirada,
amb un cop d’ull,
poguessis saber què em corre pel cap.
Penso.
Penso molt en tu és cert,
però també en mi i en el que suposaria un nosaltres,
i m’adono que no ho sé,
o potser que no ho vull saber!
Perquè com més d’un cop m’has dit
hi ha una connexió genial entre els dos,
hi ha algo en comú,
hi ha...
El que em passa és que no puc parlar-te d’un “tenim”,
no he de pensar en un “fem” o “farem”
doncs per molt que em costi he de veure-ho:
no som 2, som 1+1.
I malgrat tot em sorprens cada dia,
doncs t’acostes, m’envaeixes, em guanyes,
i quan hi ets t’allunyes i em desmuntes!
Potser jugues?