5/19/2009

11:11

Ell se'n va a Roma a fer el culé i jo miraré per la tele a veure si el veig. Tinc ganes de dinar en pijama i sortir al balcó i que hi hagi el mar allà baix, o d'anar de camping, ganes d'estiu, de festa major, de lluna plena amb tirants i xancles. Tinc ganes de pell de gallina i abraço molt com si diguéssim perquè mira, em sembla que davant les coses difícils les abraçades són un bon remei. I si la tia de l'entrevista d'ahir no em vol, doncs mira millor, ells s'ho perden que jo treballo i no tinc cap necessitat d'anar a petar allà d'alt i haver d'agafar tren, metro i ferrocarril. Sí, vull intentar canviar de feina i vull intentar tenir vacances al setembre per poder marxar ni que sigui de cap de setmana llarg amb ell a oblidar-me del món. La vida és injusta, bé, sí, però això no descobreix res. I vull anar de botigues i vull convidar als meus pares a sopar. El Benedetti ja no hi és. I m'hauria de tallar una mica els cabells i perdre algun quilo per la meva operación bikini d'última hora. Necessito canvis. El profe de dissabte deia que canviem fins a set vegades de professió a la vida, sí, de professió que no de feina. Mira, no sé, potser hauria de fer un pensament.

2 comentarios:

ELVA dijo...

Guapi ànims!!

De mica en mica tot anirà canviant, segur. ; )
Una abraçada molt molt molt gran i reconfortant!

Striper dijo...

Si de vegaders la vida la veiem injusta i mes aviat grissa es hoira de canviar.