anfield

Vas a veure un partit de futbol i resulta que el partit, que comença a les 12.45h l'acabes a les cinc tocades menjant un spanish rice cuinat per una tailandesa que resulta ser arròs al curri, però que està ben bò. I tot això mentre vas veient reds amb unes cuantes birres de més que no paren ni un moment de cantar i cantar i beure cervesa i cantar i cantar i fer-se abraçades i cantar.
Del Liverpool-Blackburn Rovers no només em quedo amb els gols ben macos que vam veure (van acabar 4 a 0), sinó que em guardo la sensació de grup i de bon rollo que regalaven, perquè en cap moment es van enfrontar amb l'afició rival, al contrari, em sembla que més d'un deuria acabar animant als pobres aficionats del Blackburn, perquè no s'ho van passar massa bé que diguem.
Em va semblar magistral, magnificent, com deia una senyora amb qui vam compartir taxi per anar fins a l'estadi, tant per l'afició, com per l'ambient, com per el liverpool way of life, perquè sí, quan el Liverpool juga un partit hi ha gent que surt de casa a les nou del matí i no hi torna fins a la nit. La vida al voltant de l'estadi és un món a part.
Molt recomanable, de veres.