Me gusta leer vidas ajenas que cuentan cosas que me pasan a mi.
Tengo ganas de libro nuevo. De esos de cosas bonitas.
Día tonto y tal.
Zapeé y encontré algo que mereció mucho la pena. Ese señor decía que el romanticismo implica cursilería y que el amor, desamor. Pero que amores que matan nunca mueren (lo del sabinismo es cosa mía, que el señor de la nariz grande no lo citó) y pensé que tenía tanta razón que me salió esa sonrisa tonta que a veces me aparece y dije sí.
Y me fui a dormir.
Facebook
Hace 9 horas
3 llunes:
Amores que matan nunca mueren?, no sé yo..., claro que entiendo que tú ahora lo creas.
Besos.
Ah qui lio, que el amor porta al desamor segur la majoria de vegades pero aixi podem tornar a l'amor.
Doncs jo crec que sí TORO. Hi ha amors inolvidables per molt que s'acabin d'aquells que quan al cap d'un temps retrobes la persona que vas estimar et tornen a fer venir les papallones a la panxa tot i saber senzillament que no serà més que una casualitat. Hi ha coses que no s'obliden i acostumen a ser les viscudes més intensament. A això em referia... evidentment, opinió personal.
STRIPER, el que deia aquell senyor al reportatge es que els grans amors van sovint de la mà amb el desamor i que en el seu cas ho havia deixat tres vegades amb la seva xicota i que ara tornaven a estar junts. Amb això venia a dir que el que sentien era tant intens que malgrat els problemes i els trencaments ara eren molt feliços així que si algo val la pena i ho sents així, ets capaç d'afrontar els problemes i anar endavant. A més a més, ells ara tenien un fill preciós. :)
Publicar un comentario en la entrada