M'encanta negociar amb polítics. Sóc xerramecus i les batalles dialectals per telèfon són divertidíssimes.
Això de preparar actes perquè ells hi puguin participar és entretingut, no ho sé, està bé. I conèixer els intríngulis del món polític quan falta tant poc per unes eleccions encara em fa més gràcia.
El que em sap greu això sí, és que aquests poc i poden fer pel tema renfe (que hauria de ser una de les majors preocupacions dels espanyols en les enquestes aquestes que fa el cis), són alcaldes, de grans ciutats, però alcaldes. Pobrets ells.
Siempre he dicho que el mundo del politiqueo me parece interesante. Es curioso. Hay mucho aprovechado y mucho caradura, cierto, pero cuando dejas las altas esferas de "LA POLÍTICA" (sí, sí, en mayúsculas) te das cuenta que hay gente que más o menos se lo cree. Incluso en los ayuntamientos de las grandes ciudades como Barcelona. No se, el chico con quien acabo de hablar era el jefe de campaña de un candidato a la alcaldía de Bcn (cargo medianamente relevante) y no se, se lo cree, convence o quiere convencer y escucha, cosa que me ha encantado. Y mira que solo teníamos que ver si una fecha le iba bien en la agenda al alcaldable en cuestión! La cantidad de cosas que se pueden deducir de una simple charla, jejej.
En fin, que ya es viernes y este fin de semana esta repletito de cosas!!
Petonet,
:)
9 comentarios:
Buena reflexión.
Que pases un buen fin de semana
Els polítics no m'agraden: fan mal sabor, són indigestos i, generalment, tòxics.
Jo he conegut bastants polítics, i no m'agraden, gens, es consideren una casta superior, de fet ho son, no deixen que altres ciutadans poguin accedir a la política, no deixen llistes obertes, es queden amb la majoria dels espais gratuits electorals, s'autosubvencionen per perpetuar-se i en general la corrupció petita o gran els hi decora la vida.
Petons.
Tenia un profe que deia "Política, tio, todo mierda, macho"
Aixxx, quina llàstima que els polítics ja no pensin en el poble, oi? que al cap i a la fi és de qui depenen però en qui mai pensen ...
Petonets, bollicao! I a veure quan ens veiem!!!
a mi no m'agraden massa els polítics, molt xerra i poc fer coses.
No m'ha quedat massa clar què fas amb ells, treballes pels polítics???
Suposo que en bona part tens raó Toro i més si has conegut gent que hi està ficada, però per la meva experiència m'he trobat amb autèntics capullos que només aspiren a tenir un lloc de "responsabilitat" i que s'obliden de les seves obligacions amb el ciutadà. Però també tinc amics que estan en el món de la política perquè hi creuen, per exemple, un amic que te 23 anys (potser em diràs que encara no l'han corromput del tot) que creu en el que defensa i com dic jo, es un petit aprenent de polític, ves a saber com serà d'aquí 20 anys, però ara creu en el que fa i això és lloable.
per això, suposo que com en molts àmbits de la vida, crec que a major poder, major imbecilitat... però sempre m'agradaria pensar que hi ha gent que no es corrompible per molts zeros que hi hagi en cap xec (sí, diuen que tothom te un preu, però per somiar que no quedi).
ei kactus, no, no, jo no treballo per polítics!! treballo en una agència de comunicació! però un dels clients que tenim ha d'organitzar unes jornades a les quatre capitals catalanes amb els alcaldables que es presenten a les municipals. Bé, doncs a mi em toca emprenyar-los per veure si poden venir a fer una petita ponència o no ( a part de coordinar els actes).
I res, ara mateix toca esperar a que quadrin les seves importants agendes per veure si ens fan cas o no :p
Doncs a mi m´agrada sentir als politics sobretot les entrevistes on els hi foten canya i ells s´en surten una vegada i un altre , ho trobo força instructiu , digueu-me malalt.
El món de la política el trobo molt curiós, aquesta dialèctica, la imatge, el màrqueting, el protocol.... enfi llàstima dels polítics, que a vegades la demagogia entra en ells.
Publicar un comentario