Crec que el temps ens hauria de demanar permís per passar tant ràpid.
Ordinador nou a casa, però tot i això ara escric des de la carraca de la feina; el Barça en torna a fer sis i li alegra el dia al nen de vuit anys que tenia al costat aquest diumenge i que lluïa una gorra XXL que le servirá para cuando sea grande. Ara quan se surt de la feina ja és fosc i encara no hem anat a buscar bolets i el que sembla més estrany, torna a fer calor (si algú entén aquest temps, que m'ho expliqui)... I ostres, la tarda es resisteix i costa i cansa i la de darrera crida i els telèfons no paren i l'aire condicionat de fons i jaquetes d'hivern al penjador. I el pitjor de tot plegat, l'ambient es carrega, la gent cada cop crida més i el mal de cap dubta entre si aparèixer o deixar-ho per un altre dia.
3 comentarios:
Va avui et poso un acusit;
Els bisbes van notar un aument de gent a que anava a misa,
pertinent investigacio i resulta que son seguidors del real madrid que aixi poden veure algu vestit de blanc aixecant una copa.
A la calor i al fred bona cara.
Es tracta d'anar vivint, independentment del temps, lent o ràpid!
Enric
Ai Striper, quines alegries que ens dóna al Madrid per als futboleros culés!! :)
Enric, poc a poc i bona lletra, faltaria més, però de vegades el temps sembla que voli!!!!
Publicar un comentario