1,2,3, pica paret!

Marxaria amb cop de porta incorporat, que així sempre queda millor i muntaria un restaurant amb una gran varietat de crêpes i hi hauria una paret plena de fotos de camins del món, que a poder ser, haurien d'haver sortit de la meva canon. I de tant en tant hi hauria espectacles, dansamagiapoesia, i la gent sortiria del públic, en plan speakers-corner. I també hi hauria taules, amb coixins a terra, i taules normals, amb cadires diferents, perquè tothom trobés la seva i li pugués posar nom. I hi hauria un cuiner australià que faria menjar tailandès, com el d'aquell restaurant de la Barceloneta, o qui sap, potser jo ja hauria après a fer sushi i en faria. A la cuina imaginació, com a la vida, suposo.
O mira, faria una empresa que es dediques a fer aires acondicionats per grans espais que siguin intel·ligents i s'apaguin quan les temperatures freguen el fred polar. No als abrics a l'estiu! Potser n'hauria de fer xapes amb un pingüí en banyador i abric de pell (imatge a treballar).
O millor, faria un espai en què la gent pugués venir a parlar amb algú. Res de cites a cegues ni tonteries d'aquestes. Un lloc on la gent es pugués explicar, parlar sense pressa ni sense por. Parlar i preguntar, perquè de vegades em sembla que tenim massa pressa fins i tot per dir bon dia quan entrem a una botiga. Estem perdent les bones costums i molta cosa necessària, com saber que les olives no surten dels arbres amb l'anxova a dins i que els ous no surten de les gallines amb número de sèrie.
Avui, de debò, que faria moltes coses.