l'espurna

Em faig la dura
i de vegades ploraria,
ho faria eh?
No em creus?

Em sembla que de vegades...
plaff!
toma! A terra de morros.
No em creus?

Em faig la dura
i sóc de cotó de sucre
que mola més que el cotó fluix.
I a part és rosa (que l'amor s'hi posa).

Però tot passa,
i tot torna.
En faria cançons d'això.
Però per posar música a les coses sóc pèssima,

dolenta,

no en sé.
(Com tampoc sé tantes altres coses).

Tot i això vaig fent.
Amb dies de riures histèrics

Muahahaha

i dies normals,
i dies bons,
i dies genials.

I dies de aish, jo què guai tia,
però sense pijades. O sea...

No em creus?

I ara ella fa anys,
i fa tres dies el que en va fer 25,
i tot va endavant.

Suma y sigue.
Suma y sigue.

Tot plegat està bé.
Feliç com si diguéssim,
i a sobre és divendres,
i aquest matí he descobert un missatge magnífic,
d'ahir nit,
i així els dies comencen millor.

Creu-me.