11/18/2006

ja ja ja

Hoy me río de todo,
incluso de mí.
Sí, me río
no a carcajadas,
no como cuando te hacen cosquillas
me río por dentro,
me río de mí. Sí.
Hoy me he levantado tarde,
con ganas de mucho
(y con ganas de ti, sí).
Hay veces que lo único que puedes hacer es plantarle una risa al mundo.
A veces el mundo también se reirá de ti, sí,
pero es lo que hay,
ya lo decían en los dibujos
la vida es así, así...

12 comentarios:

superstar dijo...

life just good

Noa- dijo...

Si hay veces que hay que reírse de la vida, otras ella se ríe de ti... y en algunas contadas ocasiones se forma un feliz duo.

Saludos

nimue dijo...

ei! aleshores haurà sigut teua la risa que escoltava aquest matí? era contagiosa... ;)

Lost in Translation dijo...

riure riure riure per dins i per fora es molt sa. Es molt maco.
riu que quan la gent riu i somriu jo estic molt contenta!

Pep ... però posa-li Angu, també dijo...

Riure's d'un mateix és de les coses més sanes que hi ha en aquesta vida ... malgrat la resta de la gent et prengui per boig!

Un petó, bollicao

Henry S. dijo...

Hasta de la vida hay que reirse

TORO SALVAJE dijo...

No sé si el teu post es alegre o tràgic, t¡ho juro, tinc dubtes, tantdebó sigui lo primer.

Petons.

stel dijo...

chapó sr. toro, l'ha tornat a encertar :)
la vida és una tragicomèdia... i en aquest cas motivada per coses molt bones i per coses que en un passat ja em van tocar els nassos i que fins i tot sense voler-ho, encara ho segueixen fent avui. En fi, que una de cal i una de arena... però sempre amb un somriure, no?
I a part, l'altre dia ho pensava, encara que hi hagi coses que no m'acaben de quadrar, sóc afortunada i ja està, a les penes punyalades (crec que la dita diu així) :) (punyalades o bons amics, que en aquest cas és millor, que la violència no és lo meu)
:)

TORO SALVAJE dijo...

Si es que ho he olorat al moment, no vull ser fantasma, però ha estat així, eso, "a las penas puñalás".

Una abraçadea enormeeeeeeeee¡¡¡¡¡

Isthar dijo...

A veces uno opta por reirse por no llorar, qué remedio. Lo primero suele ser más beneficioso, y con lo segundo se corre el riesgo de caer en más agujeros.

Sí, creo que también yo hoy debería reirme de mí misma ;)

Nur dijo...

Hay que reirle a la vida, si señor, me gusto tu blog :) besitos desde Barcelona

Gonzalo Villar Bordones dijo...

hoy es martes y siguues cerca del mar.