T'escolto,
les paraules ja no ressonen
ara tenen significat,
ara t'entenc.
Et miro
i et veig!
T'escolto
i continuo sabent més del que dius
pels teus ulls
que per les paraules.
Cap de setmana interessant:
...divendres a l'As (merci per venir fins a Granollers tot i estar cansaaat! Una nit genial) :***
...dissabte musical (hi ha gent que fa bona música i es mor de gana, d'altres en canvi, diria que tenen massa bons contactes! hi ha gent que no acabo d'entendre com pot estar dalt d'un escenari)
...converses (cada dia m'adono que és més cert: els amics de debò són molt pocs. Però ostres, valen molt la pena!!!)
Els canvis es posposen...
... el viatge a los madriles s'aplaça fins al maig (sin prisa pero sin pausa... així no haurem de fer les coses despressssa, millor)
6 comentarios:
Això dels amics es una veritat més gran del que t'hi pots imaginar ara, per desgràcia només el pas del temps ens fa veure la magnitud de la tragedia.
holes bonica!!! m'ha encantat l'últim blog!!!! Molt i molt bonic! Ets un autèntic tresor!! ;)
Jo ara sento com tot el que dius, escrius i fas, m'arriba molt i molt i molt a dins... de res per venir, gràcies per existir! ;******
esperem que tots els potser acabin d'una manera positiva.... ;)
molts petonets nina!!!!
;***********************
uOO! m'encanta que tinguis uns bons caps de 7mana!! uOOO! ;)
aviam quan podem quedar, kuketa... juuuu :(
un petonarrruu enorrme, artista!!
jajaaj com et cuides!
Sempre que dius algo de l´as de Copes m´enrecordo de la meva amiga de Parets del Vallès, la Bibiana, que sempre em deia, has d´anar a l´as de copes no se que...i madrid....ohhh que guay anar a madrid. Tinc molts amics alla i sempre tinc la sensacio de que la gent a madrid es diferent (m´agraden mes), son mes..no se, fan botellons perque els hi agrada socialitzar-se (aqui el botellon no te gaire d´adeptes comparat amb Sevilla o Madrid, som 4 matats fen botellon aqui), als bars de les unis juguen a cartes..., no se potser la meva realitat es un conjunt de coses que fan que ho trobi diferent i em direu, doncs jo estudio a la UAB i alla tb es juga a cartes! pero no se...es una sensacio que no es pot explicar. Ja m´explicaras que en penses tu :) petonets wapa!
No conexía aquet blog, molt apropiat aquest dies. pasat pel meu. un altre llunátic.
ostras! m'ha agradat molt el teu poema "continuo sabent més del que dius pels teus ulls que per les paraules". què bonic és quan una relació amb algú (amic o qui sigui) és així... hi ha una complicitat que... uish! no sé què dir :)
petonets, cuca!
Publicar un comentario