de vegades hi ha coses que per molt petites que siguin et fan sentir genial:
una mirada d'algú que tens lluny en una reunió d'amics quan sona "aquella cançó!" que porta records bonics
cuando mi prima me abre una ventanita en el messenger y me cuenta sus aventuras
la mà d'algú apretant la zona que queda just al mig de l'espatlla i el coll, per donar confiança
los ojos de Al (y las bromas, y las canciones, y el Malboro, y las chapas...) (y las idas y vueltas en coche)
las palabras de S (y sus cuentos, y sus broncas, y las tardes en casa, y sus raquetas de tenis...)
las manos de O (y la poesía...)
los nuevos amigos (las charlas en la red, los posts bonitos, les casualitats...)
dormir en el tren con el solecito dándome en la cara
cantar en mi habitación (altrament dit "fer el mico sense que ningú em vegi")
fer un massatget (m'encanta)
mira, sense voler m'ha sortit una llista de 10. no està malament!!!
6 comentarios:
Tens raó, i poques vegades reparem en totes les petites coses que ens alegren la vida.
el somriure d'un amic que t'arriba sincer, sense voler-ho, en el moment en què més el necessitaves
és el déu de les coses petites (com el títol d'aquell llibre tan increïble)
m'alegro de saber de tu i de que siguin tan bones vibracions
hi ha tantes coses petites que son tan grans i tan vitals..com perdem de vista aquestes coses, s´han de tenir presents de tant en tant.
Todas esas 'pequeñas cosas' están llenas de poesía. Claro, sólo para quien tiene un alma capaz de verla. Y veo que tu puedes ver mucho más allá de lo evidente...
(Leí tu anterior Post 'hoy' y me imaginé la escena de tu mamá en el pueblo, y me pareció muy bonita...
Me voy con mucha belleza en mi mente...
Saludos desde Bogotá,
Somriures, sona bé aquesta paraula! Saps? Un pic li vaig demanar a una amiga què era el que havia de fer es dies que m'aixecava trist. Ella em contestà que miràs als ulls al primer nin que ves pes carrer; crec que això val tant com un somriure. Per cert, una altra paraula que sona molt bé, aquesta en castellà, és "risueñ@". No sé perquè, però m'agraden.
És cert, hi ha tantes petites coses que ens alegren la vida i que a vegades no els donem la importància adequada... Moltes vegades els problemes no ens les deixen veure, i llavors, inclús les obviem. D'altres, potser si que ens n'adonem però ens fa massa vergonya reconèixer-ho, i donar les gràcies a la persona que t'ha regalat aquests bocinets de felicitat, per por a que per a ella això no hagi significat res... Però aquestes coses mai s'han de deixar de dir, ni treure'ls-hi importància, probablement els nostres agraïments signifiquen per l'altra persona una petita injecció d'alegria, un pessic de sal a la vida... I com mai s'han de deixar de dir...
Gràcies estel per regalar-me uns molt bons moments de somriures i alegria!!! han estat una nit de Dixie i un avantmatx genials!!! (tot i el resultat...) ;*********
Publicar un comentario